Category Archives: Dos rombos

El subtil Watts

La saviesa que s’amaga en el seu silenci, acompanyant serè de la disbauxa, o l’equilibri en l’elegància. No em considero entesa en els Rollings, no tinc gaire res a dir. Tan sols la seva fisonomia m’encisa, i l’atrapo a través

El subtil Watts

La saviesa que s’amaga en el seu silenci, acompanyant serè de la disbauxa, o l’equilibri en l’elegància. No em considero entesa en els Rollings, no tinc gaire res a dir. Tan sols la seva fisonomia m’encisa, i l’atrapo a través

No em pesa el secret

No em pesa el secret sinó que em sosté. Tants segells de silenci als meus llavis com profundes estimes. Reposen en mi confessions doloroses o abominables o joioses o incontrolables, resposen en mi. I potser ballo i potser canto per

No em pesa el secret

No em pesa el secret sinó que em sosté. Tants segells de silenci als meus llavis com profundes estimes. Reposen en mi confessions doloroses o abominables o joioses o incontrolables, resposen en mi. I potser ballo i potser canto per

Coneixent-me

Sang, vida morta, somni de llavor, canal obert a la introspecció. Avui que estic a la cova em busco i em trobo i em deixo ser desfeta. Avui que sóc creació i destrucció a la vegada, m’escolto i em veig.

Coneixent-me

Sang, vida morta, somni de llavor, canal obert a la introspecció. Avui que estic a la cova em busco i em trobo i em deixo ser desfeta. Avui que sóc creació i destrucció a la vegada, m’escolto i em veig.

Per on entra la llum

“La ferida és el lloc per on entra la llum”, ho pronunciava el poeta Rumi pels volts de l’any 1200. A la tardor de la vida, ja hem refet els trencadissos i hem procurat dotar de bellesa les petges de

Per on entra la llum

“La ferida és el lloc per on entra la llum”, ho pronunciava el poeta Rumi pels volts de l’any 1200. A la tardor de la vida, ja hem refet els trencadissos i hem procurat dotar de bellesa les petges de

Ciao, COVID-19

He reflexionado mucho estos días, intentando encontrar un sentido a todo esto. Porqué algún sentido tendrá que tener esta absurda situación que nos vemos obligados a vivir. He imaginado que el virus pudiera hablar, y he imaginado aquello que diría

Ciao, COVID-19

He reflexionado mucho estos días, intentando encontrar un sentido a todo esto. Porqué algún sentido tendrá que tener esta absurda situación que nos vemos obligados a vivir. He imaginado que el virus pudiera hablar, y he imaginado aquello que diría

Calaca Bingata

Aquesta calaca està elaborada amb una tècnica japonesa anomenada Bingata. La mestra que me la va ensenyar, la dolça Yoko Kataoka, es va sorprendre de el sincretisme que havia sorgit entre la cultura mexicana i la japonesa amb aquesta visió.

Calaca Bingata

Aquesta calaca està elaborada amb una tècnica japonesa anomenada Bingata. La mestra que me la va ensenyar, la dolça Yoko Kataoka, es va sorprendre de el sincretisme que havia sorgit entre la cultura mexicana i la japonesa amb aquesta visió.

Fràgil

La teva fragilitat és també la teva fortalesa… Tu fragilidad es también tu fortaleza…

Fràgil

La teva fragilitat és també la teva fortalesa… Tu fragilidad es también tu fortaleza…

La mort despullada

Al Tarot, el significat de la carta de la mort és positiva. Seca, austera i realista. Simplement afrontar un canvi. No tortura, talla d’arrel amb velles costums i vells pensaments. Deixar de ser per a re-generar-se, i començar de nou

La mort despullada

Al Tarot, el significat de la carta de la mort és positiva. Seca, austera i realista. Simplement afrontar un canvi. No tortura, talla d’arrel amb velles costums i vells pensaments. Deixar de ser per a re-generar-se, i començar de nou

Mar oscuro

El infinito y sus movimientos cíclicos, temporalidad de lo eterno. Mi naturaleza corporal vibra con las estrellas, abandonada a la deriva del Gran Misterio de la vida y sus muertes, brújula invisible de mi alma. Como en el mar oscuro

Mar oscuro

El infinito y sus movimientos cíclicos, temporalidad de lo eterno. Mi naturaleza corporal vibra con las estrellas, abandonada a la deriva del Gran Misterio de la vida y sus muertes, brújula invisible de mi alma. Como en el mar oscuro

Dona a la fi

Pobra aquella que esperava tornar a recollir les pedres de sal, en què es tornaria el seu cor trinxat, per desfer-les amb aigua de rosada. La dona de somriure etern i mirada complaent, espigó al desbocament de la tempesta, de

Dona a la fi

Pobra aquella que esperava tornar a recollir les pedres de sal, en què es tornaria el seu cor trinxat, per desfer-les amb aigua de rosada. La dona de somriure etern i mirada complaent, espigó al desbocament de la tempesta, de