Category Archives: Conta-contes

Les pintes dels pinzells

Es feien dir la banda del pinzell, i per formar-ne part havies d’anar fet un pinzell. Per a ells, era més important la forma que el contingut, el fet de semblar per davant del ser, i sobretot, aquesta manera de

Les pintes dels pinzells

Es feien dir la banda del pinzell, i per formar-ne part havies d’anar fet un pinzell. Per a ells, era més important la forma que el contingut, el fet de semblar per davant del ser, i sobretot, aquesta manera de

República d’asimptomàtics

En ple ús de les meves facultats mentals i emocionals, em declaro assimptomàtica en rebeldia. Puc arribar a ser un perill públic per a segons quins col·lectius i la meva irreverència pot ofendre l’obediència. Per aquestes raons aquí exposades, sol·licito

República d’asimptomàtics

En ple ús de les meves facultats mentals i emocionals, em declaro assimptomàtica en rebeldia. Puc arribar a ser un perill públic per a segons quins col·lectius i la meva irreverència pot ofendre l’obediència. Per aquestes raons aquí exposades, sol·licito

L’hora de les orenetes

A l’hora de les orenetes, escric. Piulen sobrevolant el meu cap esbojarrades en el festí del capvespre sota un cel amb llum solar i lunar. L’hora de l’oreneta, tot just després de l’hora del gat, quan aquest es queda planxat

L’hora de les orenetes

A l’hora de les orenetes, escric. Piulen sobrevolant el meu cap esbojarrades en el festí del capvespre sota un cel amb llum solar i lunar. L’hora de l’oreneta, tot just després de l’hora del gat, quan aquest es queda planxat

La finestra, marc del desig

Una setmana després, vaig somniar despert en un jardí. Decidit vaig sortir a la recerca d’aquest jardí perdut, no sense sentir el batec adrenalínic d’haver vulnerat alguna estranya llei imposada, de penetrar en el secret de la prohibició. El reconeixeria

La finestra, marc del desig

Una setmana després, vaig somniar despert en un jardí. Decidit vaig sortir a la recerca d’aquest jardí perdut, no sense sentir el batec adrenalínic d’haver vulnerat alguna estranya llei imposada, de penetrar en el secret de la prohibició. El reconeixeria

Amigos extraordinarios

Me gusta coleccionar amigos extraordinarios. Los amigos extraordinarios tienen la capacidad de abrir portales inversemblantes en las más vulgares y cotidianas de las situaciones. A su lado, nada es lo que parece. Bajo su influjo, las rutinas se trastocan, lo

Amigos extraordinarios

Me gusta coleccionar amigos extraordinarios. Los amigos extraordinarios tienen la capacidad de abrir portales inversemblantes en las más vulgares y cotidianas de las situaciones. A su lado, nada es lo que parece. Bajo su influjo, las rutinas se trastocan, lo

La nena ocell

Filla d’Ícar i de l’Estrella, la nena ocell vivia amb lleugeresa: irradiava llum la seva mirada i somreia assíduament i gràcil. Amb aquest tarannà, sobrevolava airosament qualsevol dificultat. Els problemes quedaven, en un instant, fulminats per un esclat de compassió

La nena ocell

Filla d’Ícar i de l’Estrella, la nena ocell vivia amb lleugeresa: irradiava llum la seva mirada i somreia assíduament i gràcil. Amb aquest tarannà, sobrevolava airosament qualsevol dificultat. Els problemes quedaven, en un instant, fulminats per un esclat de compassió

El misterioso “Cara Cortada”

Nadie sabe su verdadera identidad a pesar que sea una huella viviente. Pasa desapercibido, sólo algunos lo saben ver. Vivir bien es su reto diario. Ama la danza y la reflexión. Es implacable y exigente, pero sabe pedir perdón (aprende

El misterioso “Cara Cortada”

Nadie sabe su verdadera identidad a pesar que sea una huella viviente. Pasa desapercibido, sólo algunos lo saben ver. Vivir bien es su reto diario. Ama la danza y la reflexión. Es implacable y exigente, pero sabe pedir perdón (aprende

Miríades

MIRADA 1: El meu eix és ataronjat com un raig de foc i tinc els ulls del color de la posta de Sol. Contemplo, serena, ajaguda, amb un somriure de Monalissa l’escena. M’imagino un esperit de guineu. MIRADA 2: El

Miríades

MIRADA 1: El meu eix és ataronjat com un raig de foc i tinc els ulls del color de la posta de Sol. Contemplo, serena, ajaguda, amb un somriure de Monalissa l’escena. M’imagino un esperit de guineu. MIRADA 2: El

Del fons del mar

Després d’estar-se set dies i set nits en les profunditats del mar, allà on el gruix de les aigües no deixa penetrar la llum, allà on diuen que hi habiten monstres gegantins i desconeguts, va ressorgir. Les pestanyes enganxades pels

Del fons del mar

Després d’estar-se set dies i set nits en les profunditats del mar, allà on el gruix de les aigües no deixa penetrar la llum, allà on diuen que hi habiten monstres gegantins i desconeguts, va ressorgir. Les pestanyes enganxades pels

La teranyina invisible

Hi ha una teranyina invisible que tot ho lliga: pensaments i fets, esperances i oportunitats, amics i passions, animals i esperits, camins i somnis. Des del misteri, l’intueixo i m’entrego a la sorpresa del seu propi brodar. El paisatge que

La teranyina invisible

Hi ha una teranyina invisible que tot ho lliga: pensaments i fets, esperances i oportunitats, amics i passions, animals i esperits, camins i somnis. Des del misteri, l’intueixo i m’entrego a la sorpresa del seu propi brodar. El paisatge que