Homenatge Sergio Borja

El temps passa depressa. Ja fa deu anys que per aquestes dates va morir l’estimadíssim amic Sergio Borja, o el Capitán Flais, com ell sovint es presentava. He realitzat aquest video per homenatjar-lo, amb una cançó que vaig escriure ara fa deu anys en un dia de nostalgia i records. Humilment l’he gravada amb el ukelele amb el qual de tant en tant jugo, i l’he acompanyada d’aquest dibuix ràpid sense més pretensió que homenatjar a un bon amic. Tot seguit us passo la lletra:

Cauen les fulles, un altre cop tardor.

I te’m figures, la molsa, quina olor.

Vam travessar plegats aventures

des d’una habitació sense temps.

Ara he après algunes coses més.

Sóc una nena i també una serpent,

no he deixat de somriure a la vida,

les estrelles miren dalt del cel.

I què més vam fer, i què més vam dir,

sobre la mort, l’amor i l’amistat,

sobre la confiança i la llibertat.

El món gira, gira, gira sense parar.

L’univers s’estira, on anirem a parar!

Qui sap, posem-nos a somniar.

Cantem fins l’endemà,

quan surti el Sol.

Crec-crec. Fulles i ocells.

Tingui un bon dia, gràcies no prenc cafè.

Tralararà lara lararara

Un raig de Sol escalfa els cors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: