No em pesa el secret

No em pesa el secret

sinó que em sosté.

Tants segells de silenci als meus llavis

com profundes estimes.

Reposen en mi confessions

doloroses o abominables

o joioses o incontrolables,

resposen en mi.

I potser ballo i potser canto

per desfer algun nus de crits apagats

i potser pesen les parpelles

en la remor marina dels secrets.

Escolto les espines, les vergonyes,

escolto els desitjos, els turments,

escolto els anhels i els records…

Tants secrets engrunes dipositades

en el magma de les emocions

ara ja són tan teus com també meus.

Quelcom els acaricia:

l’aigua i el riu endut per la corrent

el cel i el núvol endut pel vent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: