La nena ocell

Filla d’Ícar i de l’Estrella, la nena ocell vivia amb lleugeresa: irradiava llum la seva mirada i somreia assíduament i gràcil. Amb aquest tarannà, sobrevolava airosament qualsevol dificultat. Els problemes quedaven, en un instant, fulminats per un esclat de compassió i bon humor.

D’Ícar, son pare, aquell que va renéixer de les cendres, havia heretat la capacitat de refer-se incansablement. I de l’Estrella, sa mare, l’actitud de brillant alegria vers el regal de la vida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: