Homenatge Sergio Borja

El temps passa depressa. Ja fa deu anys que per aquestes dates va morir l’estimadíssim amic Sergio Borja, o el Capitán Flais, com ell sovint es presentava. He realitzat aquest video per homenatjar-lo, amb una cançó que vaig escriure ara

Homenatge Sergio Borja

El temps passa depressa. Ja fa deu anys que per aquestes dates va morir l’estimadíssim amic Sergio Borja, o el Capitán Flais, com ell sovint es presentava. He realitzat aquest video per homenatjar-lo, amb una cançó que vaig escriure ara

Les pintes dels pinzells

Es feien dir la banda del pinzell, i per formar-ne part havies d’anar fet un pinzell. Per a ells, era més important la forma que el contingut, el fet de semblar per davant del ser, i sobretot, aquesta manera de

Les pintes dels pinzells

Es feien dir la banda del pinzell, i per formar-ne part havies d’anar fet un pinzell. Per a ells, era més important la forma que el contingut, el fet de semblar per davant del ser, i sobretot, aquesta manera de

El subtil Watts

La saviesa que s’amaga en el seu silenci, acompanyant serè de la disbauxa, o l’equilibri en l’elegància. No em considero entesa en els Rollings, no tinc gaire res a dir. Tan sols la seva fisonomia m’encisa, i l’atrapo a través

El subtil Watts

La saviesa que s’amaga en el seu silenci, acompanyant serè de la disbauxa, o l’equilibri en l’elegància. No em considero entesa en els Rollings, no tinc gaire res a dir. Tan sols la seva fisonomia m’encisa, i l’atrapo a través

No em pesa el secret

No em pesa el secret sinó que em sosté. Tants segells de silenci als meus llavis com profundes estimes. Reposen en mi confessions doloroses o abominables o joioses o incontrolables, resposen en mi. I potser ballo i potser canto per

No em pesa el secret

No em pesa el secret sinó que em sosté. Tants segells de silenci als meus llavis com profundes estimes. Reposen en mi confessions doloroses o abominables o joioses o incontrolables, resposen en mi. I potser ballo i potser canto per

Mames

Mames de les mames i se t’entornen els ulls d’embriaguesa blanca. La Via Làctia dins el pit.

Mames

Mames de les mames i se t’entornen els ulls d’embriaguesa blanca. La Via Làctia dins el pit.

Què tenen els dracs

Què tenen els dracs que tant ens atrauen? S’exhibeixen arreu: des del capitell romànic, a la piràmide maia, a la daurada cuca fera de la Xina, fins a la samarreta heavy o l’exitós Joc de trons. Infants i adults eclipsats,

Què tenen els dracs

Què tenen els dracs que tant ens atrauen? S’exhibeixen arreu: des del capitell romànic, a la piràmide maia, a la daurada cuca fera de la Xina, fins a la samarreta heavy o l’exitós Joc de trons. Infants i adults eclipsats,

Coneixent-me

Sang, vida morta, somni de llavor, canal obert a la introspecció. Avui que estic a la cova em busco i em trobo i em deixo ser desfeta. Avui que sóc creació i destrucció a la vegada, m’escolto i em veig.

Coneixent-me

Sang, vida morta, somni de llavor, canal obert a la introspecció. Avui que estic a la cova em busco i em trobo i em deixo ser desfeta. Avui que sóc creació i destrucció a la vegada, m’escolto i em veig.

Per on entra la llum

“La ferida és el lloc per on entra la llum”, ho pronunciava el poeta Rumi pels volts de l’any 1200. A la tardor de la vida, ja hem refet els trencadissos i hem procurat dotar de bellesa les petges de

Per on entra la llum

“La ferida és el lloc per on entra la llum”, ho pronunciava el poeta Rumi pels volts de l’any 1200. A la tardor de la vida, ja hem refet els trencadissos i hem procurat dotar de bellesa les petges de

La mort no espera

La mort no espera mentre la vida passa. Arriba de sobte, com una amiga inesperada, o lentament cobreix el cos com una vella promesa. Arriba silenciosament per buidar-nos de matèria i omplir-nos d’esperit. La mort no espera mentre la vida

La mort no espera

La mort no espera mentre la vida passa. Arriba de sobte, com una amiga inesperada, o lentament cobreix el cos com una vella promesa. Arriba silenciosament per buidar-nos de matèria i omplir-nos d’esperit. La mort no espera mentre la vida

República d’asimptomàtics

En ple ús de les meves facultats mentals i emocionals, em declaro assimptomàtica en rebeldia. Puc arribar a ser un perill públic per a segons quins col·lectius i la meva irreverència pot ofendre l’obediència. Per aquestes raons aquí exposades, sol·licito

República d’asimptomàtics

En ple ús de les meves facultats mentals i emocionals, em declaro assimptomàtica en rebeldia. Puc arribar a ser un perill públic per a segons quins col·lectius i la meva irreverència pot ofendre l’obediència. Per aquestes raons aquí exposades, sol·licito